Hola a totes,
Aquí us mostro la meva proposta per aquesta primera activitat d’Antropologia del Disseny :)
L’objecte que he escollit és aquesta tassa:
La meva vinculació amb aquest objecte té diferents línies. La tassa en si va ser un regal en un amic invisible i me’l va fer una amiga meva de quan estava estudiant a Olot. Llavors per una banda l’objecte em connecta i simbolitza els anys d’estudi a Olot, el grup d’amigues que vàrem crear i em recorda com van ser de bons aquells anys.
Claustre de l’Escola d’Art d’Olot. (c) Ràdio Olot
Alhora al ser d’un personatge de Star Wars, que és una saga que sempre m’ha connectat molt amb el meu pare, té un valor sentimental afegit per recordar-me les maratons que fèiem de petita a casa (i que les continuem fent de tant en tant). És per això que considero que la meva vinculació amb aquest objecte té dues línies. La gran experiència que vaig tenir estudiant a l’Escola d’Art d’Olot, on per fi em vaig atrevir a perseguir els meus somnis i també em transporta a la importància sentimental que té per mi la Guerra de les Galàxies i em connecta amb la meva figura paterna.
Aquesta tassa ha viscut amb mi a tres llocs diferents, primer a la meva casa del poble on la compartia amb el meu pare i la seva utilitat era per la que està dissenyada, veure’n líquids. Després es va mudar amb mi al primer pis compartit a Barcelona, on vivia amb les meves amigues i els hi tenia terminalment prohibit fer-la servir perquè no volia que es trenqués de cap de les maneres. De fet, tot i tenir-la a l’armari dels gots preparada per ser utilitzada, ni jo la feia servir per por. Finalment, ara està amb mi al segon pis compartit que he viscut a Barcelona, on ja he decidit donar-li una altra funció.
Tot i que la necessitat universal a la qual respon és la de beure algun líquid ja que és una tassa (fins i tot es pot acompanyar d’algun sòlid com cereals o altres), jo al utilitzo per posar-hi els pinzells de maquillatge, perquè no podia estar tranquil·la pensant que podia haver-hi una relliscada i trencar-se, degut a la implicació emocional que he esmentat.
Les característiques d’aquest objecte són les normals d’una tassa de marxandatge d’una saga multimilionària com ho és Star Wars. No és un objecte únic ni de bon tros, però la funció simbòlica lligada a la meva història amb ella li donen un valor extra tot i no ser un objecte d’artesania ni d’un alt valor econòmic.
La cultura juga un paper molt important en el meu objecte, ja que forma part d’una activitat d’una gran importància cultural: l’alimentació . Tot i que la funció que li he donat jo no correspon amb la que va estar creat per ser, la naturalesa de la tassa està lligada a moltes tradicions i costums dels éssers humans lligades amb el menjar. Com diu Lucía Rossi “Al sentarnos a comer, no advertimos que en ese acto cotidiano se agazapa la historia entera de la humanidad.“
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Claudia,
Bona feina! M’encanta que el pinzell representi per a tu un moment de desconnexió. En el meu cas no hi vaig tindre tanta implicació amb el pinzell des de petit com tu, però si el llapis em transmet el mateix sentiment nostàlgic de com hem crescut que comentes. Soc un altre fan de Visual i Plàstica també per a mi la millor assignatura de l’escola i potser trobo a faltar més impacte creatiu a primària. Que bo la passió que et va transmetre la teva àvia. A mi em va ensenyar a pintar el meu tiet i em va regalar el meu primer pinzell i tal com tu has dit, ja que el recordo sempre que hi pinto, continuaré pintant el que ell ja no va poder acabar de pinzellar.
Molt bona anàlisi cultural, com les representacions i influencies en les societats orientals. M’agradaria afegir com a pràctica social la possibilitat que obre aquest entorn a compartir coneixements en una comunitat artística. Ajudar als altres i millorar les seves habilitats pot ser un altre aspecte a considerar, així com el simbolisme en altres cultures. També com a funció simbòlica hi podríem considerar la saviesa, en algunes cultures, així com la cal·ligrafia que comentes es podria associar d’aquesta forma a transmetre saviesa.
Tancant el comentari, et felicito pel treball i seguim!
Hola Genís,
Moltes gràcies pel teu comentari i per la teva aportació. Que bé que el llapis sigui un objecte que et transmeti sentiments similars als que em transmet a mi el pinzell. Al cap i a la fi, son objectes molt semblants.