Publicat per

L’antropologia en el disseny

Publicat per

L’antropologia en el disseny

Hola companys i companyes! Us adjunto el meu treball sobre l’antropologia del disseny. L'antropologia en el disseny …
Hola companys i companyes! Us adjunto el meu treball sobre l’antropologia del disseny. L'antropologia en el disseny …

Hola companys i companyes! Us adjunto el meu treball sobre l’antropologia del disseny.

Debat2el L’antropologia en el disseny

  1. Genís Bercero Gómez says:

    Hola Claudia,

    Bona feina! M’encanta que el pinzell representi per a tu un moment de desconnexió. En el meu cas no hi vaig tindre tanta implicació amb el pinzell des de petit com tu, però si el llapis em transmet el mateix sentiment nostàlgic de com hem crescut que comentes. Soc un altre fan de Visual i Plàstica també per a mi la millor assignatura de l’escola i potser trobo a faltar més impacte creatiu a primària. Que bo la passió que et va transmetre la teva àvia. A mi em va ensenyar a pintar el meu tiet i em va regalar el meu primer pinzell i tal com tu has dit, ja que el recordo sempre que hi pinto, continuaré pintant el que ell ja no va poder acabar de pinzellar.

    Molt bona anàlisi cultural, com les representacions i influencies en les societats orientals. M’agradaria afegir com a pràctica social la possibilitat que obre aquest entorn a compartir coneixements en una comunitat artística. Ajudar als altres i millorar les seves habilitats pot ser un altre aspecte a considerar, així com el simbolisme en altres cultures. També com a funció simbòlica hi podríem considerar la saviesa, en algunes cultures, així com la cal·ligrafia que comentes es podria associar d’aquesta forma a transmetre saviesa.

    Tancant el comentari, et felicito pel treball i seguim!

  2. Claudia Hohnhaussen Monner says:

    Hola Genís,

    Moltes gràcies pel teu comentari i per la teva aportació. Que bé que el llapis sigui un objecte que et transmeti sentiments similars als que em transmet a mi el pinzell. Al cap i a la fi, son objectes molt semblants.

Publicat per

El molí de café de la meva àvia – PAC1. L’antropologia en el disseny

Publicat per

El molí de café de la meva àvia – PAC1. L’antropologia en el disseny

L'antropologia en el disseny …
L'antropologia en el disseny …

Debat4el El molí de café de la meva àvia – PAC1. L’antropologia en el disseny

  1. Carla Clavé Fernandez says:

    Hola Laia!

    Només veure el títol de la teva presentació hi he anat de cap!

    La meva àvia també tenia un molinet de cafè i… ara també és meu! cada tarda volia anar a casa seva a fer pastissos i a moldre cafè.

    A més, m’encanta el cafè, i la seva olor, per mi, simbolitza llar, casa, tranquilitat.

    Pel que fa el treball, el trobo preciós. Molt harmoniós i molt concret.

  2. Fatima Mehdadi Chrafat Messari says:

    Hola Laia,

    Abans de res, dir-t’he que comparteixo aquesta passió pel cafè com tu. També he viscut envoltada d’aquesta olor en conjunt amb la família. Per tant, entenc molt bé el sentiment que ens has volgut mostrar. Pel que fa al document, impressionant. Molt bona maquetació. Ho tindré de referència per pròxims lliuraments.

    Com que el meu origen ve del Marroc, entenc molt bé la dimensió cultural que té el cafè, així com he pogut estar envoltada i influenciada d’altres dimensions culturals, com per exemple a Itàlia, on el cafè és molt apreciat i tenen la seva pròpia cafetera, on tenen una forma molt precisa de fer el cafè.

    Enhorabona!

    Salutacions :)

  3. Laia Pérez i Sánchez says:

    Hola noies,
    moltes gràcies pels vostres comentaris!

    Fatima exactament la cafetera que fem servir a casa és la cafetera italiana. M’encanta fer-la servir perquè tota la casa queda envoltada de l’olor de cafè. Quina tranquilitat i quin sentiment de llar.

    Salutacions!

  4. Sara Arrontes Guardia says:

    Hola!

    M’ha encantat la teva presentació :) També comparteixo alguns dels sentiments que comentes sobre el cafè. Prendre cafè és una experiència que va molt més enllà de la pròpia beguda, està carregat d’emoció, i preval l’aspecte humà. Considero que un dels motius de prendre cafè és el tracte proper a amics o familia, és un moment per socialitzar.

    M’ha semblat molt interessant en especial l’apartat de les dimensions culturals. Havia sentit sempre rituals de preparació al voltant del te, però mai sobre el cafè i m’ha semblat molt interessant.

    En relació a l’estètica i la presentació em sembla molt polida, clara i molt agradable visualment.

    Enhorabona! :)

    Sara

Publicat per

Antropologia del disseny_PAC1

Publicat per

Antropologia del disseny_PAC1

Hola a totes, Aquí us mostro la meva proposta per aquesta primera activitat d’Antropologia del Disseny :) L’objecte que he escollit és…
Hola a totes, Aquí us mostro la meva proposta per aquesta primera activitat d’Antropologia del Disseny :) L’objecte que…

Hola a totes,

Aquí us mostro la meva proposta per aquesta primera activitat d’Antropologia del Disseny :)

L’objecte que he escollit és aquesta tassa:

Tassa d'Star Wars

La meva vinculació amb aquest objecte té diferents línies. La tassa en si va ser un regal en un amic invisible i me’l va fer una amiga meva de quan estava estudiant a Olot. Llavors per una banda l’objecte em connecta i simbolitza els anys d’estudi a Olot, el grup d’amigues que vàrem crear i em recorda com van ser de bons aquells anys.

Claustre de l'Escola d'Art D'olotClaustre de l’Escola d’Art d’Olot. (c) Ràdio Olot

Alhora al ser d’un personatge de Star Wars, que és una saga que sempre m’ha connectat molt amb el meu pare, té un valor sentimental afegit per recordar-me les maratons que fèiem de petita a casa (i que les continuem fent de tant en tant). És per això que considero que la meva vinculació amb aquest objecte té dues línies. La gran experiència que vaig tenir estudiant a l’Escola d’Art d’Olot, on per fi em vaig atrevir a perseguir els meus somnis i també em transporta a la importància sentimental que té per mi la Guerra de les Galàxies i em connecta amb la meva figura paterna.

Aquesta tassa ha viscut amb mi a tres llocs diferents, primer a la meva casa del poble on la compartia amb el meu pare i la seva utilitat era per la que està dissenyada, veure’n líquids. Després es va mudar amb mi al primer pis compartit a Barcelona, on vivia amb les meves amigues i els hi tenia terminalment prohibit fer-la servir perquè no volia que es trenqués de cap de les maneres. De fet, tot i tenir-la a l’armari dels gots preparada per ser utilitzada, ni jo la feia servir per por. Finalment, ara està amb mi al segon pis compartit que he viscut a Barcelona, on ja he decidit donar-li una altra funció.

Tot i que la necessitat universal a la qual respon és la de beure algun líquid ja que és una tassa (fins i tot es pot acompanyar d’algun sòlid com cereals o altres), jo al utilitzo per posar-hi els pinzells de maquillatge, perquè no podia estar tranquil·la pensant que podia haver-hi una relliscada i trencar-se, degut a la implicació emocional que he esmentat.

Les característiques d’aquest objecte són les normals d’una tassa de marxandatge d’una saga multimilionària com ho és Star Wars. No és un objecte únic ni de bon tros, però la funció simbòlica lligada a la meva història amb ella li donen un valor extra tot i no ser un objecte d’artesania ni d’un alt valor econòmic.

La cultura juga un paper molt important en el meu objecte, ja que forma part d’una activitat d’una gran importància cultural: l’alimentació . Tot i que la funció que li he donat jo no correspon amb la que va estar creat per ser, la naturalesa de la tassa està lligada a moltes tradicions i costums dels éssers humans lligades amb el menjar. Com diu Lucía RossiAl sentarnos a comer, no advertimos que en ese acto cotidiano se agazapa la historia entera de la humanidad.

Debat1el Antropologia del disseny_PAC1

  1. Mireia Riera Sanchez says:

    Hola Isabel!

    M’agrada la teva aportació perquè m’hi sento molt identificada, qui no té a casa seva una preciada tassa que no deixa tocar a ningú, no?
    Sincerament, jo soc partidaria de guardar qualsevol cosa com a record i fins fa poc tenia un armari ple d’aquestes que no tocava mai per por a que es xafessin i utilitzava les lletjes… Ara he canviat de punt de vista i les estic amortitzant molt, però amb molt de compte i sense deixar-les a ningú. És bonic el record que transmets amb aquest objecte i és curios, ja que jo, mai he valorat d’aquesta manera una tassa; la meva vinculació amb aquestes sempre ha estat pel dibuix.

    Et faig una altra aportació sobre l’ús que en donem a les tasses preciades a casa meva; posa bolis per l’escriptori, test per plantes, guarda monedes i de joier.

    Per acabar, vull aportar-te una qüestió que m’ha sorgit al llegir la teva entrada; segons la cultura les tasses també varien, algunes d’elles no duen mànec i podrien semblar més un “got” i d’altres vegades podem no comprar una tassa perquè no ens acaba de quadrar… potser ens sembla més gran o més petita del que estem acostumats i no sabem si és pels cereals, per la llet, pel cafè… a mi això sovint em passa, a tu no?

    Què en penses, gràcies per la teva proposta :)

Publicat per

PAC1. L’antropologia en el disseny. Marta Giner

Publicat per

PAC1. L’antropologia en el disseny. Marta Giner

Debat7el PAC1. L’antropologia en el disseny. Marta Giner

  1. Hola Marta,

    M’ha encantat el teu treball, sobretot la cronologia que hi has inclòs on es veu perfectament l’evolució i les diferents simbologies que ha tingut al llarg dels anys aquesta peça de vestir. M’han agafat ganes d’anar a regirar l’armari del meu pare, que va morir ja fa anys, ja que em sembla recordar que potser n’havia utilitzat algun cop de tirants (potser en algun casament, quan es vestia amb camisa i corbata).

    He anat llegint els treballs dels companys i he vist que hi ha objectes tradicionalment d’homes, com aquest que comentes, i altres tradicionalment de dones, com el pintallavis, que comentava l’Elena Estepa més amunt. Crec que el futur implicarà qüestionar-nos aquestes identitats de sexe atribuïdes a certs objectes.

    1. Marta Giner Valero says:

      Hola Anna,

      Que interessant això que dius sobre els objectes atribuits a homes o dones. Suposo que es deu al fet que venim d’un passat on l’apariència física i la vestimenta han servit per a diferenciar i identificar (amb tota la intenció) homes i dones.

      De fet, els tirants s’inventen per als pantalons, que al segle XVIII només portaven els homes, peró quan al segle XX es popularitza entre les dones l’ús de pantalons, els tirants continuen sent una peça pròpia de l’home.

      Gràcies als canvis que estem vivint i a la visibilitat que s’està donant a les diferents identitats de gènere, crec i espero que en el futur no es parli d’objectes per a homes o objectes per a dones. Jo de moment intento fer-ho a casa meva cada dia amb els meus fills, on intentem que els colors, els contes i les joguines no tinguin gènere.

      Moltes gràcies pel teu comentari. Salutacions!

  2. Elena Estepa Muñoz-Reja says:

    Hola, Marta, felicitats per la feina feta!

    Estava mirant els treballs i m’ha sorprès molt l’objecte que has triat. Però quan he llegit la vinculació que tens amb ell, m’he emocionat molt! La veritat, no esperava trobar-me uns tirants com a objecte, ja que mai m’he parat a reflexionar les seves funcions i diferents simbologies.

    M’ha semblat molt interessant i, mentre llegia el treball, he anat aprenent i reflexionant. Coincideixo en la teva reflexió!

    Salutacions.

    1. Marta Giner Valero says:

      Hola Elena,

      Doncs sí, jo tampoc havia pensat en el simbolisme d’aquest complement que, tot i que va ser creat per a sol·lucionar un problema, acaba sent adoptat per alguns col·lectius i passa a formar part de la seva imatge, a representar uns ideals o una personalitat pròpia.

      I pelque fa a la tria de l’objecte, quan vaig llegir l’enunciat de seguida vaig entendre que es referia als tirants del meu avi. És molt interessant veure com podem tenir una vinculació especial amb objectes inanimats, aparentment sense valor, en els quals hi depositem records o emocions, i dels quals no ens en podem desfer.

      Moltes gràcies pel teu comentari.

      Salutacions!

  3. Joan Figueres Juncosa says:

    Molt bona feina Marta,

    Igual que les nostres companyes, no m’esperava uns elàstics, però és normal que si eren del teu avi els hi tinguis un afecte especial.

    És interessant com has enllaçat la moda amb la cultura. En canvi, les meves conclusions han anat més per enllaçar l’antropologia en general amb la cultura.

    Salutacions.

    1. Marta Giner Valero says:

      Si, la veritat és que el procés d’investigació m’ha anat portant a enllaçar la moda amb la cultura. Trobo que la manera de vestir de les diferents èpoques és un dels pilars de l’estudi antropològic, i al final moda, art, disseny…, totes són expressions d’una cultura concreta en un context determinat.

      Moltes gràcies pel teu missatge.

      Salutacions!

Publicat per

Benvinguts i benvingudes!

Benvinguts i benvingudes!
Publicat per

Benvinguts i benvingudes!

Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions…
Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran…

Hola!

Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora.

Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions relacionades amb les activitats que facin els companys i companyes de l’aula al llarg del semestre.

L’Àgora és un espai de debat on els estudiants i els docents poden veure, compartir i comentar els projectes i tasques de l’assignatura. 

Si només veus aquesta publicació, pot ser perquè encara no se n’ha fet cap, perquè no has entrat amb el teu usuari de la UOC o perquè no pertanys a aquesta aula. Si no ets membre de la UOC i veus alguna publicació, és perquè el seu autor o autora ha decidit fer-la pública.

Esperem que aquesta Àgora sigui un espai de debat enriquidor per a tothom!

 

Debat0el Benvinguts i benvingudes!

No hi ha comentaris.

Les intervencions estan tancades.