Publicat per

Etnografia + Kit de Camp

Publicat per

Etnografia + Kit de Camp

L'antropologia en el disseny …
L'antropologia en el disseny …

Debat0el Etnografia + Kit de Camp

No hi ha comentaris.

Publicat per

Definició de la Comunitat

Publicat per

Definició de la Comunitat

L'antropologia en el disseny …
L'antropologia en el disseny …

Debat0el Definició de la Comunitat

No hi ha comentaris.

Publicat per

Antropologia del disseny_PAC1

Publicat per

Antropologia del disseny_PAC1

Hola a totes, Aquí us mostro la meva proposta per aquesta primera activitat d’Antropologia del Disseny :) L’objecte que he escollit és…
Hola a totes, Aquí us mostro la meva proposta per aquesta primera activitat d’Antropologia del Disseny :) L’objecte que…

Hola a totes,

Aquí us mostro la meva proposta per aquesta primera activitat d’Antropologia del Disseny :)

L’objecte que he escollit és aquesta tassa:

Tassa d'Star Wars

La meva vinculació amb aquest objecte té diferents línies. La tassa en si va ser un regal en un amic invisible i me’l va fer una amiga meva de quan estava estudiant a Olot. Llavors per una banda l’objecte em connecta i simbolitza els anys d’estudi a Olot, el grup d’amigues que vàrem crear i em recorda com van ser de bons aquells anys.

Claustre de l'Escola d'Art D'olotClaustre de l’Escola d’Art d’Olot. (c) Ràdio Olot

Alhora al ser d’un personatge de Star Wars, que és una saga que sempre m’ha connectat molt amb el meu pare, té un valor sentimental afegit per recordar-me les maratons que fèiem de petita a casa (i que les continuem fent de tant en tant). És per això que considero que la meva vinculació amb aquest objecte té dues línies. La gran experiència que vaig tenir estudiant a l’Escola d’Art d’Olot, on per fi em vaig atrevir a perseguir els meus somnis i també em transporta a la importància sentimental que té per mi la Guerra de les Galàxies i em connecta amb la meva figura paterna.

Aquesta tassa ha viscut amb mi a tres llocs diferents, primer a la meva casa del poble on la compartia amb el meu pare i la seva utilitat era per la que està dissenyada, veure’n líquids. Després es va mudar amb mi al primer pis compartit a Barcelona, on vivia amb les meves amigues i els hi tenia terminalment prohibit fer-la servir perquè no volia que es trenqués de cap de les maneres. De fet, tot i tenir-la a l’armari dels gots preparada per ser utilitzada, ni jo la feia servir per por. Finalment, ara està amb mi al segon pis compartit que he viscut a Barcelona, on ja he decidit donar-li una altra funció.

Tot i que la necessitat universal a la qual respon és la de beure algun líquid ja que és una tassa (fins i tot es pot acompanyar d’algun sòlid com cereals o altres), jo al utilitzo per posar-hi els pinzells de maquillatge, perquè no podia estar tranquil·la pensant que podia haver-hi una relliscada i trencar-se, degut a la implicació emocional que he esmentat.

Les característiques d’aquest objecte són les normals d’una tassa de marxandatge d’una saga multimilionària com ho és Star Wars. No és un objecte únic ni de bon tros, però la funció simbòlica lligada a la meva història amb ella li donen un valor extra tot i no ser un objecte d’artesania ni d’un alt valor econòmic.

La cultura juga un paper molt important en el meu objecte, ja que forma part d’una activitat d’una gran importància cultural: l’alimentació . Tot i que la funció que li he donat jo no correspon amb la que va estar creat per ser, la naturalesa de la tassa està lligada a moltes tradicions i costums dels éssers humans lligades amb el menjar. Com diu Lucía RossiAl sentarnos a comer, no advertimos que en ese acto cotidiano se agazapa la historia entera de la humanidad.

Debat1el Antropologia del disseny_PAC1

  1. Mireia Riera Sanchez says:

    Hola Isabel!

    M’agrada la teva aportació perquè m’hi sento molt identificada, qui no té a casa seva una preciada tassa que no deixa tocar a ningú, no?
    Sincerament, jo soc partidaria de guardar qualsevol cosa com a record i fins fa poc tenia un armari ple d’aquestes que no tocava mai per por a que es xafessin i utilitzava les lletjes… Ara he canviat de punt de vista i les estic amortitzant molt, però amb molt de compte i sense deixar-les a ningú. És bonic el record que transmets amb aquest objecte i és curios, ja que jo, mai he valorat d’aquesta manera una tassa; la meva vinculació amb aquestes sempre ha estat pel dibuix.

    Et faig una altra aportació sobre l’ús que en donem a les tasses preciades a casa meva; posa bolis per l’escriptori, test per plantes, guarda monedes i de joier.

    Per acabar, vull aportar-te una qüestió que m’ha sorgit al llegir la teva entrada; segons la cultura les tasses també varien, algunes d’elles no duen mànec i podrien semblar més un “got” i d’altres vegades podem no comprar una tassa perquè no ens acaba de quadrar… potser ens sembla més gran o més petita del que estem acostumats i no sabem si és pels cereals, per la llet, pel cafè… a mi això sovint em passa, a tu no?

    Què en penses, gràcies per la teva proposta :)