Publicat per 
Debat4el El molí de café de la meva àvia – PAC1. L’antropologia en el disseny
- Carla Clavé Fernandez says:
Hola Laia!
Només veure el títol de la teva presentació hi he anat de cap!
La meva àvia també tenia un molinet de cafè i… ara també és meu! cada tarda volia anar a casa seva a fer pastissos i a moldre cafè.
A més, m’encanta el cafè, i la seva olor, per mi, simbolitza llar, casa, tranquilitat.
Pel que fa el treball, el trobo preciós. Molt harmoniós i molt concret.
- Fatima Mehdadi Chrafat Messari says:
Hola Laia,
Abans de res, dir-t’he que comparteixo aquesta passió pel cafè com tu. També he viscut envoltada d’aquesta olor en conjunt amb la família. Per tant, entenc molt bé el sentiment que ens has volgut mostrar. Pel que fa al document, impressionant. Molt bona maquetació. Ho tindré de referència per pròxims lliuraments.
Com que el meu origen ve del Marroc, entenc molt bé la dimensió cultural que té el cafè, així com he pogut estar envoltada i influenciada d’altres dimensions culturals, com per exemple a Itàlia, on el cafè és molt apreciat i tenen la seva pròpia cafetera, on tenen una forma molt precisa de fer el cafè.
Enhorabona!
Salutacions :)
- Laia Pérez i Sánchez says:
Hola noies,
moltes gràcies pels vostres comentaris!Fatima exactament la cafetera que fem servir a casa és la cafetera italiana. M’encanta fer-la servir perquè tota la casa queda envoltada de l’olor de cafè. Quina tranquilitat i quin sentiment de llar.
Salutacions!
- Sara Arrontes Guardia says:
Hola!
M’ha encantat la teva presentació :) També comparteixo alguns dels sentiments que comentes sobre el cafè. Prendre cafè és una experiència que va molt més enllà de la pròpia beguda, està carregat d’emoció, i preval l’aspecte humà. Considero que un dels motius de prendre cafè és el tracte proper a amics o familia, és un moment per socialitzar.
M’ha semblat molt interessant en especial l’apartat de les dimensions culturals. Havia sentit sempre rituals de preparació al voltant del te, però mai sobre el cafè i m’ha semblat molt interessant.
En relació a l’estètica i la presentació em sembla molt polida, clara i molt agradable visualment.
Enhorabona! :)
Sara
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat1el Antropologia del disseny_PAC1
- Mireia Riera Sanchez says:
Hola Isabel!
M’agrada la teva aportació perquè m’hi sento molt identificada, qui no té a casa seva una preciada tassa que no deixa tocar a ningú, no?
Sincerament, jo soc partidaria de guardar qualsevol cosa com a record i fins fa poc tenia un armari ple d’aquestes que no tocava mai per por a que es xafessin i utilitzava les lletjes… Ara he canviat de punt de vista i les estic amortitzant molt, però amb molt de compte i sense deixar-les a ningú. És bonic el record que transmets amb aquest objecte i és curios, ja que jo, mai he valorat d’aquesta manera una tassa; la meva vinculació amb aquestes sempre ha estat pel dibuix.Et faig una altra aportació sobre l’ús que en donem a les tasses preciades a casa meva; posa bolis per l’escriptori, test per plantes, guarda monedes i de joier.
Per acabar, vull aportar-te una qüestió que m’ha sorgit al llegir la teva entrada; segons la cultura les tasses també varien, algunes d’elles no duen mànec i podrien semblar més un “got” i d’altres vegades podem no comprar una tassa perquè no ens acaba de quadrar… potser ens sembla més gran o més petita del que estem acostumats i no sabem si és pels cereals, per la llet, pel cafè… a mi això sovint em passa, a tu no?
Què en penses, gràcies per la teva proposta :)
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat7el PAC1. L’antropologia en el disseny. Marta Giner
-
Hola Marta,
M’ha encantat el teu treball, sobretot la cronologia que hi has inclòs on es veu perfectament l’evolució i les diferents simbologies que ha tingut al llarg dels anys aquesta peça de vestir. M’han agafat ganes d’anar a regirar l’armari del meu pare, que va morir ja fa anys, ja que em sembla recordar que potser n’havia utilitzat algun cop de tirants (potser en algun casament, quan es vestia amb camisa i corbata).
He anat llegint els treballs dels companys i he vist que hi ha objectes tradicionalment d’homes, com aquest que comentes, i altres tradicionalment de dones, com el pintallavis, que comentava l’Elena Estepa més amunt. Crec que el futur implicarà qüestionar-nos aquestes identitats de sexe atribuïdes a certs objectes.
- Marta Giner Valero says:
Hola Anna,
Que interessant això que dius sobre els objectes atribuits a homes o dones. Suposo que es deu al fet que venim d’un passat on l’apariència física i la vestimenta han servit per a diferenciar i identificar (amb tota la intenció) homes i dones.
De fet, els tirants s’inventen per als pantalons, que al segle XVIII només portaven els homes, peró quan al segle XX es popularitza entre les dones l’ús de pantalons, els tirants continuen sent una peça pròpia de l’home.
Gràcies als canvis que estem vivint i a la visibilitat que s’està donant a les diferents identitats de gènere, crec i espero que en el futur no es parli d’objectes per a homes o objectes per a dones. Jo de moment intento fer-ho a casa meva cada dia amb els meus fills, on intentem que els colors, els contes i les joguines no tinguin gènere.
Moltes gràcies pel teu comentari. Salutacions!
-
-
Ah, per cert! Crec que el meu pare n’anomenava “elàstics”: https://ca.wikipedia.org/wiki/El%C3%A0stic_(indument%C3%A0ria)
Salutacions!
- Elena Estepa Muñoz-Reja says:
Hola, Marta, felicitats per la feina feta!
Estava mirant els treballs i m’ha sorprès molt l’objecte que has triat. Però quan he llegit la vinculació que tens amb ell, m’he emocionat molt! La veritat, no esperava trobar-me uns tirants com a objecte, ja que mai m’he parat a reflexionar les seves funcions i diferents simbologies.
M’ha semblat molt interessant i, mentre llegia el treball, he anat aprenent i reflexionant. Coincideixo en la teva reflexió!
Salutacions.
- Marta Giner Valero says:
Hola Elena,
Doncs sí, jo tampoc havia pensat en el simbolisme d’aquest complement que, tot i que va ser creat per a sol·lucionar un problema, acaba sent adoptat per alguns col·lectius i passa a formar part de la seva imatge, a representar uns ideals o una personalitat pròpia.
I pelque fa a la tria de l’objecte, quan vaig llegir l’enunciat de seguida vaig entendre que es referia als tirants del meu avi. És molt interessant veure com podem tenir una vinculació especial amb objectes inanimats, aparentment sense valor, en els quals hi depositem records o emocions, i dels quals no ens en podem desfer.
Moltes gràcies pel teu comentari.
Salutacions!
-
- Joan Figueres Juncosa says:
Molt bona feina Marta,
Igual que les nostres companyes, no m’esperava uns elàstics, però és normal que si eren del teu avi els hi tinguis un afecte especial.
És interessant com has enllaçat la moda amb la cultura. En canvi, les meves conclusions han anat més per enllaçar l’antropologia en general amb la cultura.
Salutacions.
- Marta Giner Valero says:
Si, la veritat és que el procés d’investigació m’ha anat portant a enllaçar la moda amb la cultura. Trobo que la manera de vestir de les diferents èpoques és un dels pilars de l’estudi antropològic, i al final moda, art, disseny…, totes són expressions d’una cultura concreta en un context determinat.
Moltes gràcies pel teu missatge.
Salutacions!
-
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat0el Benvinguts i benvingudes!
No hi ha comentaris.
Les intervencions estan tancades.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Claudia,
Bona feina! M’encanta que el pinzell representi per a tu un moment de desconnexió. En el meu cas no hi vaig tindre tanta implicació amb el pinzell des de petit com tu, però si el llapis em transmet el mateix sentiment nostàlgic de com hem crescut que comentes. Soc un altre fan de Visual i Plàstica també per a mi la millor assignatura de l’escola i potser trobo a faltar més impacte creatiu a primària. Que bo la passió que et va transmetre la teva àvia. A mi em va ensenyar a pintar el meu tiet i em va regalar el meu primer pinzell i tal com tu has dit, ja que el recordo sempre que hi pinto, continuaré pintant el que ell ja no va poder acabar de pinzellar.
Molt bona anàlisi cultural, com les representacions i influencies en les societats orientals. M’agradaria afegir com a pràctica social la possibilitat que obre aquest entorn a compartir coneixements en una comunitat artística. Ajudar als altres i millorar les seves habilitats pot ser un altre aspecte a considerar, així com el simbolisme en altres cultures. També com a funció simbòlica hi podríem considerar la saviesa, en algunes cultures, així com la cal·ligrafia que comentes es podria associar d’aquesta forma a transmetre saviesa.
Tancant el comentari, et felicito pel treball i seguim!
Hola Genís,
Moltes gràcies pel teu comentari i per la teva aportació. Que bé que el llapis sigui un objecte que et transmeti sentiments similars als que em transmet a mi el pinzell. Al cap i a la fi, son objectes molt semblants.