Debatcontributions 1el Antropologia del disseny_PAC1
Mireia Riera Sanchez says:
Visibilitat: Públic
Hola Isabel!
M’agrada la teva aportació perquè m’hi sento molt identificada, qui no té a casa seva una preciada tassa que no deixa tocar a ningú, no?
Sincerament, jo soc partidaria de guardar qualsevol cosa com a record i fins fa poc tenia un armari ple d’aquestes que no tocava mai per por a que es xafessin i utilitzava les lletjes… Ara he canviat de punt de vista i les estic amortitzant molt, però amb molt de compte i sense deixar-les a ningú. És bonic el record que transmets amb aquest objecte i és curios, ja que jo, mai he valorat d’aquesta manera una tassa; la meva vinculació amb aquestes sempre ha estat pel dibuix.
Et faig una altra aportació sobre l’ús que en donem a les tasses preciades a casa meva; posa bolis per l’escriptori, test per plantes, guarda monedes i de joier.
Per acabar, vull aportar-te una qüestió que m’ha sorgit al llegir la teva entrada; segons la cultura les tasses també varien, algunes d’elles no duen mànec i podrien semblar més un “got” i d’altres vegades podem no comprar una tassa perquè no ens acaba de quadrar… potser ens sembla més gran o més petita del que estem acostumats i no sabem si és pels cereals, per la llet, pel cafè… a mi això sovint em passa, a tu no?
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Isabel!
M’agrada la teva aportació perquè m’hi sento molt identificada, qui no té a casa seva una preciada tassa que no deixa tocar a ningú, no?
Sincerament, jo soc partidaria de guardar qualsevol cosa com a record i fins fa poc tenia un armari ple d’aquestes que no tocava mai per por a que es xafessin i utilitzava les lletjes… Ara he canviat de punt de vista i les estic amortitzant molt, però amb molt de compte i sense deixar-les a ningú. És bonic el record que transmets amb aquest objecte i és curios, ja que jo, mai he valorat d’aquesta manera una tassa; la meva vinculació amb aquestes sempre ha estat pel dibuix.
Et faig una altra aportació sobre l’ús que en donem a les tasses preciades a casa meva; posa bolis per l’escriptori, test per plantes, guarda monedes i de joier.
Per acabar, vull aportar-te una qüestió que m’ha sorgit al llegir la teva entrada; segons la cultura les tasses també varien, algunes d’elles no duen mànec i podrien semblar més un “got” i d’altres vegades podem no comprar una tassa perquè no ens acaba de quadrar… potser ens sembla més gran o més petita del que estem acostumats i no sabem si és pels cereals, per la llet, pel cafè… a mi això sovint em passa, a tu no?
Què en penses, gràcies per la teva proposta :)