Publicat per 
Debat0el Etnografia + Kit de Camp
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
L'antropologia en el disseny
Publicat per
Debat0el Definició de la Comunitat
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per 
Debat4el El molí de café de la meva àvia – PAC1. L’antropologia en el disseny
- Carla Clavé Fernandez says:
Hola Laia!
Només veure el títol de la teva presentació hi he anat de cap!
La meva àvia també tenia un molinet de cafè i… ara també és meu! cada tarda volia anar a casa seva a fer pastissos i a moldre cafè.
A més, m’encanta el cafè, i la seva olor, per mi, simbolitza llar, casa, tranquilitat.
Pel que fa el treball, el trobo preciós. Molt harmoniós i molt concret.
- Fatima Mehdadi Chrafat Messari says:
Hola Laia,
Abans de res, dir-t’he que comparteixo aquesta passió pel cafè com tu. També he viscut envoltada d’aquesta olor en conjunt amb la família. Per tant, entenc molt bé el sentiment que ens has volgut mostrar. Pel que fa al document, impressionant. Molt bona maquetació. Ho tindré de referència per pròxims lliuraments.
Com que el meu origen ve del Marroc, entenc molt bé la dimensió cultural que té el cafè, així com he pogut estar envoltada i influenciada d’altres dimensions culturals, com per exemple a Itàlia, on el cafè és molt apreciat i tenen la seva pròpia cafetera, on tenen una forma molt precisa de fer el cafè.
Enhorabona!
Salutacions :)
- Laia Pérez i Sánchez says:
Hola noies,
moltes gràcies pels vostres comentaris!Fatima exactament la cafetera que fem servir a casa és la cafetera italiana. M’encanta fer-la servir perquè tota la casa queda envoltada de l’olor de cafè. Quina tranquilitat i quin sentiment de llar.
Salutacions!
- Sara Arrontes Guardia says:
Hola!
M’ha encantat la teva presentació :) També comparteixo alguns dels sentiments que comentes sobre el cafè. Prendre cafè és una experiència que va molt més enllà de la pròpia beguda, està carregat d’emoció, i preval l’aspecte humà. Considero que un dels motius de prendre cafè és el tracte proper a amics o familia, és un moment per socialitzar.
M’ha semblat molt interessant en especial l’apartat de les dimensions culturals. Havia sentit sempre rituals de preparació al voltant del te, però mai sobre el cafè i m’ha semblat molt interessant.
En relació a l’estètica i la presentació em sembla molt polida, clara i molt agradable visualment.
Enhorabona! :)
Sara
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Publicat per
Debat1el Antropologia del disseny_PAC1
- Mireia Riera Sanchez says:
Hola Isabel!
M’agrada la teva aportació perquè m’hi sento molt identificada, qui no té a casa seva una preciada tassa que no deixa tocar a ningú, no?
Sincerament, jo soc partidaria de guardar qualsevol cosa com a record i fins fa poc tenia un armari ple d’aquestes que no tocava mai per por a que es xafessin i utilitzava les lletjes… Ara he canviat de punt de vista i les estic amortitzant molt, però amb molt de compte i sense deixar-les a ningú. És bonic el record que transmets amb aquest objecte i és curios, ja que jo, mai he valorat d’aquesta manera una tassa; la meva vinculació amb aquestes sempre ha estat pel dibuix.Et faig una altra aportació sobre l’ús que en donem a les tasses preciades a casa meva; posa bolis per l’escriptori, test per plantes, guarda monedes i de joier.
Per acabar, vull aportar-te una qüestió que m’ha sorgit al llegir la teva entrada; segons la cultura les tasses també varien, algunes d’elles no duen mànec i podrien semblar més un “got” i d’altres vegades podem no comprar una tassa perquè no ens acaba de quadrar… potser ens sembla més gran o més petita del que estem acostumats i no sabem si és pels cereals, per la llet, pel cafè… a mi això sovint em passa, a tu no?
Què en penses, gràcies per la teva proposta :)
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Claudia,
Bona feina! M’encanta que el pinzell representi per a tu un moment de desconnexió. En el meu cas no hi vaig tindre tanta implicació amb el pinzell des de petit com tu, però si el llapis em transmet el mateix sentiment nostàlgic de com hem crescut que comentes. Soc un altre fan de Visual i Plàstica també per a mi la millor assignatura de l’escola i potser trobo a faltar més impacte creatiu a primària. Que bo la passió que et va transmetre la teva àvia. A mi em va ensenyar a pintar el meu tiet i em va regalar el meu primer pinzell i tal com tu has dit, ja que el recordo sempre que hi pinto, continuaré pintant el que ell ja no va poder acabar de pinzellar.
Molt bona anàlisi cultural, com les representacions i influencies en les societats orientals. M’agradaria afegir com a pràctica social la possibilitat que obre aquest entorn a compartir coneixements en una comunitat artística. Ajudar als altres i millorar les seves habilitats pot ser un altre aspecte a considerar, així com el simbolisme en altres cultures. També com a funció simbòlica hi podríem considerar la saviesa, en algunes cultures, així com la cal·ligrafia que comentes es podria associar d’aquesta forma a transmetre saviesa.
Tancant el comentari, et felicito pel treball i seguim!
Hola Genís,
Moltes gràcies pel teu comentari i per la teva aportació. Que bé que el llapis sigui un objecte que et transmeti sentiments similars als que em transmet a mi el pinzell. Al cap i a la fi, son objectes molt semblants.